Artícle publicat a l’aternativa nº1 de gener de 2019, revista de l’EAB-CUP

Ara fa un any a Barberà del Vallès i al conjunt de Catalunya es va viure la batalla democràtica més important dels darrers quaranta anys.

Tot i la decepcionant i innaceptable posició de l’Alcaldessa (PCPB) que només va representar una part del govern municipal i de la ciutat -i que va suposar que ERC decidís sortir del govern dies abans de l’1 d’octubre- les regidores de Junts per Barberà (Podem i EAB-CUP), amb la seva actitud, compromís, i accions polítiques abans i després de l’1 d’octubre, van fer possible que el govern municipal, que elles també representen, s’expressés i es mantingués fidel amb el dret a l’autodeterminació, la democràcia i el referèndum de l’1 d’octubre. Una actitud, compromís i accions que continuen exercint les 4 regidores i que suposa que encara avui puguem seguir parlant, també, d’un govern municipal a Barberà del Vallès sobiranista, independentista i anticapitalista..

Però l’1 d’Octubre no va ser possible degut al paper concret de les nostres regidores ni de cap altre formació, sinó per la mobilització de centenars de barberenques, que tot i les amenaces de l’Estat espanyol – que com bé veuríem al llarg de la jornada es van complir – vam sortir a fer valer els nostres drets en nom de la llibertat i vam defensar plegades els quatre col·legis electorals que, finalment, vam obrir a la ciutat. Va ser una victòria del poble.

Centenars de barberenques vam desafiar l’atac a la llibertat d’expressió i vam fer campanya pel referèndum. Centenars de persones ens vam congregar des de la matinada de l’1 d’octubre per obrir i protegir els 4 col·legis electorals (Institut La Romànica, Institut Can Planas, CAP Barberà i CAP Rosa dels Vents) on finalment milers de veïnes i veïns vam poder votar. L’1 d’octubre, i la posterior vaga del 3 d’octubre, es van viure com jornades de solidaritat, suport mutu i germanor entre tot el veïnat, com un reflex del país nou que entre totes som i la república que estem construir, i pel que estem disposades a lluitar.

Avui un any després, un sentiment de decepció i ràbia omple la política catalana al veure com des de les cúpules d’ERC i el PDECAT s’intenta desactivar la força col·lectiva de l’1 i 3 d’octubre, mitjançant una espiral retòrica que no planteja cap ruptura democràtica enfront un estat espanyol demofòbic. Hem vist com la voluntat del poble no va ser respectada en la no proclamació del 10 d’octubre i en la rendició institucional davant el 155 després del 27 d’octubre. En aquest context, l’Estat també s’ha reforçat amb el mecanisme de la repressió que ha arribat a tots els sectors polítics i socials. Una represssió que és injusta i cal ser actives en la solidaritat i decidides en aconseguir la llibertat de tots i totes.

l’1 d’Octubre no va ser possible degut al paper concret de les nostres regidores ni de cap  altre formació, sinó per la mobilització de centenars de barberenques

Des de l’EAB-CUP al recordar l’1 d’octubre, ens omple d’orgull haver pogut formar part juntament amb la ciutadania de Barberà, del que podem anomenar que va ser una victòria del poble i que cal reivindicar com a tal. La millor manera de recordar-la és posar en valor i seguir la lluita en contra de l’autoritarisme espanyol, confrontar-nos obertament amb un estat que empresona i ens amenaça amb anys de presó, confina i, alhora, atia la violència feixista. La millor manera de fer república és recuperar l’esperit de l’1 d’octubre, no caure en xantatges ni victimismes, no acatar la seva repressió, sinó tornar a posar sobre la taula el respecte a la voluntat expressada pel poble català a les urnes, el compromís de la Generalitat per estar al costat d’aquesta voluntat i defensar-la i treballar plegades per materialitzar.