Després de tres anys de govern a Barberà ha arribat l’hora de fer balanç de la feina feta. Des de la nostra entrada al govern les nostres càrrecs electes han treballat per fer possible el canvi polític a la ciutat des de les regidories que encapçalen, també en coordinació amb altres àrees de l’ajuntament i des del govern municipal que també representen.

Des de les regidories que lideren la Mireia i el Fabi s’ha treballat per contribuir a una ciutat feminista i una ciutat saludable, posant les persones i la vida al centre de la seva acció política. Una acció política també compartida amb les altres dues regidores de Junts per Barberà provinents de l’assemblea local de Podemos, el David Clarà i la Sandra Ramos, que han tingut una responsabilitat clau en garantir drets socials bàsics i donar resposta a l’emergència social a la nostra ciutat.

Valorem positivament que les nostres regidores hagin treballat amb la mateixa responsabilitat i dedicació per ser fidels als objectius i compromisos polítics plantejats per Junts per Barberà, i fer-los realitat, com també per fer possible, des de les regidories com des del govern municipal, les propostes polítiques dels altres grups polítics que van signar el pacte pel canvi polític a Barberà del Vallès el juliol de 2015.

FER UNA CIUTAT DES DEL FEMINISME

Fer ciutat des del feminisme ha estat la prioritat de treball polític de la nostra 1a tinenta d’alcaldia, Mireia Sánchez Pi, en aquests tres anys que portem de mandat. En aquest sentit, hem treballat per l’ampliació de la plantilla, el pressupost i les inversions en temes com joventut, feminisme i participació, com a tres pilars d’aquesta política.
Hem treballat en la democratització de l’ajuntament i dels temes de ciutat, amb el desenvolupament de processos participatius amb el jovent barberenc (l’Skatepark i la renovació de la Nau), la realització de pressupostos participatius o les sessions informatives i de seguiment a veïnat en projectes de reforma i millora de carrers i serveis municipals, l’ordenança de subvencions per tal de democratitzar-ne l’adjudicació, o l’aprovació del Reglament de Participació Ciutadana, que és un inici sobre el qual construir un ajuntament on el poble intervingui de forma més directa, assentant les bases del control popular de l’activitat municipal.

En un dels camps on més camí s’ha fet en aquest sentit, però, ha estat en les polítiques de gènere i LGTBI. Hem treballat per la sensibilització en polítiques de gènere als instituts i les escoles de la ciutat, tant per part del professorat com de l’alumnat des de 2015, i s’han generat espais municipals on la perspectiva de gènere és present com a les biblioteques. Hem treballat en la sensibilització de les entitats del poble, però també en l’abordatge de les violències, generant eines com és el Protocol d’Actuació Municipal per a l’Abordatge Integral de la Violència Masclista o el Protocol d’Actuació Contra les Violències Masclistes en Festes i Espais d’Oci, conjuntament amb col·lectius de la ciutat. Ens hem adherit a la Xarxa de Ciutats LGTBI i hem treballat per empeltar la ciutat de valors com el respecte a la llibertat o la pluralitat sexual, i avui dia, estem elaborant un programa propi per al desenvolupament de la Llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

CONSTRUIR UNA CIUTAT SALUDABLE I PEL BÉ COMÚ

Els darrers tres anys, des de la Regidoria de Territori i Medi Ambient hem impulsat polítiques centrades en un canvi de paradigma a Barberà, posant com a centre de gravetat de la nostra acció política la construcció d’una ciutat saludable i pel bé comú. L’aposta per anar ampliant la xarxa de carrers per a vianants i de carrils bici respon a aquest objectiu i nou model de ciutat, promovent uns desplaçaments al municipi més segurs i saludables.

Els espais verds són un important indicador de qualitat de vida a les ciutats, i en aquest sentit cal entendre la prioritat que s’ha tingut des de la regidoria pel Parc Fluvial del Ripoll i els espais verds urbans, augmentant la inversió i desenvolupant projectes de millora i protecció i dotant de personal propi de l’ajuntament dedicat a tasques de gestió i manteniment. Al mateix temps s’ha fet un reforç molt important de la Brigada Municipal en l’àmbit de parcs i jardins.

Les excavacions arqueològiques al Castell de Barberà i la rehabilitació de la Torre Ca n’Altimira és un pas decisiu per posar en valor el patrimoni històric de la ciutat, així com la tasca en favor de la memòria històrica antifranquista, àmbits on s’ha actuat amb determinació. Al mateix temps s’han reformulat tots els projectes urbanístics d’iniciativa privada, vetllant pel bé comú i per la salvaguarda del patrimoni municipal.

La millor dotació d’equipaments municipals i millora de les instal·lacions existents ha estat també una responsabilitat que s’ha assumit des de la regidoria. En destaquen les actuacions de millora a les escoles municipals i les obres d’amplicació de La Nau o les noves dependències municipals de l’Oficina de Polítiques de Gènere, de l’àrea de Drets Civils i Ciutadania o la policia local.

Una ciutat saludable i pel bé comú, també suposa repensar de dalt a baix el tractament dels residus, on la corresponsabilitat ajuntament-veïnat ha d’obrir-se camí. En aquest sentit cal entendre el nou model i servei, que suposa un sobredimensionament complet de tot el servei i la introducció de la recollida Porta a Porta als barris de Ca n’Estapé, Can Gorgs i Can Gorgs II.

La concepció del serveis públics essencials també ha tingut un canvi de rumb amb el nostre lideratge polític a la regidoria de Territori i Medi Ambient i a l’empresa municipal Sabemsa. Hem assegurat la municipalització dels serveis que ja prestava Sabemsa, i hem municipalitzat nous serveis, com el de clavegueram o una part significativa de la neteja d’equipaments municipals. Al mateix temps, hem posat en marxa unes noves tarifes de l’aigua, amb la novetat de la tarifació social, i hem assegurat el consum d’aigua a les famílies més necessitades, amb la iniciativa dels “comptadors solidaris”.